Vés al contingut

Barri de La Ribera

La Ribera s'utilitza habitualment per referir-se al barri denominat oficialment com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. El barri de Sant Pere i Santa Caterina deu el seu nom a les nombroses institucions religioses que hi havia a la zona, de les quals només es conserva l'església de Sant Pere de les Puelles. Encara manté l'estructura medieval de carrers estrets, que van albergar indústries tèxtils.

A la zona més propera al mar, es troba el barri de la Ribera, antiga Vilanova de la Mar. Ja al segle X hi havia un nucli habitat a prop de la platja al voltant d'una Barri de La Riberaesglésia anomenada Santa Maria de les Arenes (avui, Santa Maria del Mar). Amb l'esplendor del comerç marítim del segle XIII, el nucli es va anar consolidant i va concentrar la major part dels oficis de la ciutat, com ho demostra els noms dels carrers d'Argenteria, Espartería, Sombrerers, Mirallers, Abaixadors, etc .. El desplaçament de les grans rutes maritimes del Mediterrani a l'Atlàntic va contribuir a la decadència d'aquest barri. En 1714, després de la conquesta de Barcelona, ​​Felip V va ordenar la destrucciò d'una part important del barri per construir una ciutadella militar amb l'objectiu de vigilar la ciutat.

L'edificació medieval va ser substituïda al llarg de la segona meitat del segle XVIII, per les fàbriques tèxtils que es van instal·lar a la zona. La demanda de mà d'obra i habitatges la van portar a ser una zona molt poblada i va ser causa de més d'una epidèmia. El 1835, s'obre el carrer Princesa i els barris de Sant Pere i Santa Caterina queden separats del barri de la Ribera, configurant dues realitats ben diferents.

L'enderrocament de les muralles que envoltaven Barcelona i la creació de l'Eixample a partir de 1854, va produir un procés de substitució dels habitants del nucli antic que eran de la classe benestant. Els habitatges es van se dividir i ocupats per immigrants que van empitjorar les condicions de vida. Les fàbriques tèxtils també es van anar traslladant al Raval o fora de les muralles. La zona va renéixer després de la instal·lació del Mercat del Born, el 1876 i l'Exposició Universal del 1888 en el nou Parc de la Ciutadella.

Durant la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, es van cremar molts edificis religiosos com a forma de protesta popular. En els inicis del segle XX, el pla urbanístic que va reformar Barcelona, ​​va donar lloc a la construcció de la Via Laietana. Es van derrocar més de 2.000 habitatges i va afectar a 82 carrers. La seva obertura va significar la divisió del centre històric en dos barris separats: el Barri Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

La Ribera ha viscut tot tipus d'esplendors i desventures, però manté intacte el seu encant medieval i amaga obres mestres de l'arquitectura. És avui el barri més bohemi de Barcelona, ​​ple de sorpreses i llocs per descobrir.

Pots començar pel carrer Argenteria, plena de bars i restaurants, que condueix a la imponent basílica de Santa Maria del Mar. Una mostra del gòtic català, en el qual dominen les línies horitzontals a la façana, cobertes amb terrats, sense teulades i torres octogonals. La rosassa de la façana principal és de meitats del segle XV, l'original va ser destruït pel terratrèmol de l'any 1428.

La part sud del barri és coneguda com El Born. Gira al voltant del Passeig del Born, lloc de la fires i tornejos medievals és ara un passeig ple de bars i botigues de delicatessen. És una de les principals zones de vida nocturna de la ciutat. Al final del passeig, es troba l'antic Mercat del Born, construït el 1876 va servir com a mercat principal de fruites i verdures fins a 1971. Actualment en obres, s'han trobat al seu interior restes de la ciutat del segle XVIII. Està prevista la seva inauguració al setembre del 2014. Les botigues i tallers d'artesania s'amaguen en els estrets carrerons amb voltes medievals a banda i banda del passeig. Els carrers Flassaders, Vidrería i Rec destaquen per les botigues de roba, sabates, joies i galeries de disseny.

El carrer Montcada, construïda al segle XIV, va ser fins a la creació de l'Eixample, la llar de la gent més influent i notable de la ciutat. Van ocupar àmplies mansions construïdes al voltant dels patis centrals, des d'on pujaven les escales exteriors a les habitacions de la primera planta.

Avui dia, els palaus medievals del carrer Montcada s'utilitzen com museus, galeries privades i botigues d'artesania i regals. Aquí és on es troba el Museu Picasso, nascut el 1962 ocupa cinc palaus medievals renovats i redissenyats com un espai i natural d'exposició de les 4000 obres que té el museu. Gairebé al davant del Museu Picasso, al número 12, al Palau dels Marquesos de Llió del segle XIV, es troba la terrassa del Tèxtil-Cafè, un lloc tranquil i amb ombra en el pati d'un palau medieval. Al mateix carrer Montcada, hi ha El Xampanyet, un clàssic de la zona tipicament català, on serveixen cava i anxoves.

Afegeix un nou comentari