Vés al contingut

Barri Gòtic, el casc antic de Barcelona

El Barri Gòtic és el cor del casc antic de Barcelona. Trobarem part de l'antiga muralla romana, la necròpolis i una notable concentració de bells edificis medievals que daten principalment dels segles XIV i XV, quan Barcelona va arribar al cim de la seva prosperitat. El Barri Gòtic, el que va ser el nucli de la primitiva Barcino romana i medieval és avui dia el cor de la Barcelona del segle XXI. Podem passejar pels carrerons medievals, les restes de l'antiga Barcino romana o simplement seure en una taula dels cafès de les belles places del barri.

Mapa Barri GòticA la plaça de la Seu, davant de la Catedral, cada dissabte a les 18 hores ballen Sardanes, el ball tradicional català. A la mateixa zona, a la de vianants Avinguda Catedral hi ha un mercat d'antiguitats tots els dijous i se celebra una fira nadalenca al mes de desembre. Des d'aquí es veu la muralla romana del segle I a.C., que estava originalment en aquest lloc, abans d'incorporar-se els edificis medievals posteriors.

Una de les torres romanes del segle IV, va servir com a base per a l'edifici de la Pia Almoina, ara Museu Diocesà. Compta amb una impressionant col·lecció d'art religiós i tresors d'esglèsies dels voltants de Barcelona. A l'altre costat de la Catedral, adosada a la muralla romana, trobem La Casa de l'Ardiaca, que va ser la residència del ardiaca de la catedral des del segle XII. Del segle XVI, és el pati central amb porxos i la decoració renaixentista. Dins es poden veure les restes arqueològiques de la primera muralla romana, del segle I a.C. A la porta d'entrada hi ha una bústia realitzat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner quan va reformar l'edifici en 1895 per a ser seu del Col·legi d'Advocats. Des de 1921 la casa alberga l'Arxiu Històric de Barcelona.

La Catedral de Barcelona, construïda sobre el lloc prèviament ocupat per un temple romà i després una basílica cristiana primitiva, es va iniciar en 1298 i va acabar en 1448, amb excepció de la façana principal d'estil neogòtic, que es completa a finals del segle XIX. La catedral està dedicada a la segona patrona de la ciutat, Santa Eulàlia. La part més famosa de la catedral és el seu magnífic claustre, amb palmeres i tretze oques blanques.

El Palau Episcopal, va començar a construir-se a finals del segle XII, aprofitant part de la muralla romana. En 1784, Josep Mas, va completar el pati i la façana que dóna a Plaça Nova. En aquesta plaça, al costat de la reconstrucció de part de l'aqüeducte romà, dues torres circulars flanquegen l'entrada principal a la ciutat romana, que circulava per l'actual carrer del Bisbe. Les torres i la muralla tenen el seu origen en els segles I a.C. i IV d.C. i van ser reformades al segle XII. A l'altra banda de la plaça, a l'edifici del Col·legi d'Arquitectes, podem observar els frisos dissenyats per Pablo Picasso el 1960 i realitzats pel noruec Carl Nesjar.

L'antiga Barcino, la Barcelona romana, es va envoltar amb una muralla defensiva al segle I a.C. A la primera meitat del segle IV d.C., Barcino es va tornar a fortificar amb una segona muralla, enganxada a l'anterior, amb 76 torres de defensa. Aquesta muralla es va mantenir com a defensa de la ciutat, fins a l'època medieval. A la Barcelona actual, encara es conserven diverses torres i trams d'aquesta muralla romana. Alguns són visibles des del carrer i altres romanen ocults pels edificis construïts amb posterioritat. Per contemplar les restes de la muralla, es pot recórrer l'avinguda de la Catedral, carrer de la Tapinería, plaça de Ramon Berenguer el Gran, carrer Sots-Tinent Navarro, plaça dels Traginers, carrer Correu Vell, carrer Regomir i el carrer de la Palla. Al carrer Paradis, a l'interior del pati del Centre Excursionista de Catalunya, es poden observar quatre columnes del Temple romà d'August.

A la plaça de Sant Iu es troba al Museu Frederic Marès, que ocupa una ala de l'antic Palau Reial Major. Té un gran pati porticat ple de tarongers, que és un dels més romàntics de Ciutat Vella i el Cafè d'Estiu és un lloc ideal per fer una parada. Està obert d'abril a setembre.

Molt a prop, la plaça del Rei, la zona més noble de la Barcelona antiga alberga la major concentració d'edificis històrics del Barri Gòtic i els voltants. Va ser el pati del palau dels Comte de Barcelona i dóna accés al Palau Reial Major ia la Capella de Santa Àgueda del segle XIV. És la part més antiga de la ciutat i va adquirir el seu caràcter distintiu durant el període medieval, quan Barcelona era una de les ciutats més importants de la Mediterrània. En el transcurs de la història, l'àrea ha estat residència dels Comtes de Barcelona i Reis de la Corona d'Aragó. Cristòfor Colom va ser rebut aquí pels Reis Catòlics, després del viatge del descobriment d'Amèrica de 1942.

Tanca la plaça del Rei la casa Clariana-Padellàs, traslladada aquí pedra a pedra en 1931 des del carrer Mercaders, amb motiu de l'obertura de la Via Laietana. En aquesta casa hi trobem el Museu d'Història de la Ciutat, que acull en un subterrani les restes arqueològiques de la ciutat romana de Barcino.

A cinc minuts a peu de la catedral, l'església de Santa Maria del Pi del segle XIV, se situa en el centre de tres petites places encantadores. Cremada el 1936, i restaurada en la dècada de 1960, l'església compta amb una porta romànica, però és d'estil gòtic. La plaça Sant Josep Oriol, és un lloc ideal per prendre un cafè a l'aire lliure, escoltar els músics de carrer o passejar pel mercat d'artistes del cap de setmana. Els cafès del carrer Petritxol són el lloc perfecte per prendre una xocolata calenta, el més conegut és el de la Granja Dulcinea. També podem visitar les galeries d'art del carrer. La més famosa, la Sala Parés, oberta des de 1884.

Darrere del Palau Episcopal trobaràs la romàntica plaça Sant Felip Neri. Un lloc tranquil que recordaràs durant molt de temps. Antoni Gaudí caminava fins aquí totes les nits després de treballar a la Sagrada Família per sentir missa a l'església del segle XVIII que dóna nom a la plaça. Avui segueixen visibles a la façana de l'església la petjades del bombardeig de l'aviació feixista de gener de 1938. En un racó de la plaça, a l'antic edifici del Gremi dels Mestres Sabaters, es troba el Museu del Calçat.

La plaça de Sant Jaume és el centre del Barri Gòtic. El lloc on va estar el fòrum i el mercat de la Barcelona romana, és ara el cor de la ciutat i alberga les seus del poder polític municipal i autonòmic. El Palau de la Generalitat, seu de la Presidència i del Govern de la Catalunya, té el seu origen en un edifici de l'any 1400, sobre el qual es va construir un edifici gòtic sota la direcció de l'arquitecte Marc Safont. Posteriorment, des del segle XVI, el Palau s'ha ampliat i transformat en diverses ocasions. La façana principal és d'estil renaixentista, dissenyada per l'artista Pere Blai.

L'antiga façana principal gòtica de Marc Safont, es troba al carrer Ciutat. Al davant del Palau de la Generalitat, a l'altre costat de la plaça, es troba la seu de l'Ajuntament des de fa segles. L'any 1399 el Consell de Cent, consell governant de la ciutat, va encarregar al mestre Arnau Bargués la construcció de la Casa de la Ciutat d'estil gòtic. La façana principal és d'estil neoclàssic, obra de Josep Mas i Vila i es va construir en 1839, amb la reforma de la Plaça de Sant Jaume. El portal gòtic, antiga façana principal, es pot veure al lateral que dóna al carrer Ciutat. En una cantonada de la plaça, es troba un clàssic dels entrepans, Can Conesa. És fàcil localitzar-lo, per les llargues cues que provoca.

Darrere de l'Ajuntament, la plaça de Sant Just és una joia medieval, un dels racons més poètics de Ciutat Vella. Presidida per l'església de Sant Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, ​​es va fundar al segle IX, encara que l'interior es va restaurar al segle XIV. Si el temps acompanya, val la pena seure a la terrassa del Cafè de l'Acadèmia.

De totes les places de la vella ciutat, la més popular entre els visitants és l'elegant plaça Reial, del segle XIX, amagada darrere d'un arc, just al costat de la Rambla. Construïda en 1850 per Francesc Molina, la plaça està esquitxada de palmeres altes fanals i una font que representa la Tres Gràcies. A banda i banda de la font, hi ha dos fanals instal·lats en 1879, que són obra d'Antoni Gaudí. Els diumenges al matí hi ha un mercat de segells i monedes. Al proper carrer del Vidre hi ha la Herborista del Rei. Una de les primeres botigues de herboristería, del segle XIX. Tenen més de 250 plantes medicinals destinades a lluitar contra tots els mals.

Des del carrer Ferràn, surt al carrer d'Avinyó, que va cap al port i acaba a la cruïlla amb el carrer Ample. Aquesta zona, a prop del port, coneguda com el barri de la Mercè, vivia l'aristocràcia del segle XVIII i els mercaders enriquits pel comerç marítim de Barcelona. A finals del segle XIX, la majoria de famílies es van traslladar a l'Eixample. Des de llavors, el carrer de la Mercè i carrers circumdants (especialment Ample, Gignàs i Regomir) són zona d'antigues tavernes o cellers. Una got de vi de bóta i un plat de peix fregit al celler la Plata, és una de les experiències més autèntiques del nucli antic.

A la plaça de la Mercè, l'església de la Mercè, del segle XVIII, cada setembre és centre de la celebració anual de les Festes de la Mercè. Dedicades a la co-patrona de Barcelona, ​​la imatge és treta en processó des d'aquí. L'església va ser incendiada en 1936, però les capelles laterals, medallons i pintures murals de l'absis han estat restaurats. La plaça de la Mercè va ser remodelada al segle XX al voltant de l'estàtua de Neptú, encara que la plaça més agradable de la zona, es troba a pocs metres. La vella plaça de Duc de Medinaceli, construïda en part de l'antic convent de Sant Francesc, és obra de l'arquitecte Daniel Molina, el mateix que va construir la plaça Reial té al centre un monument de ferro fos dedicat a l'almirall català Galcerán Marquet i està envoltada de típiques palmeres del segle XIX barceloní.

Afegeix un nou comentari