Vés al contingut
Casa de l'Ardiaca

Casa de l'Ardiaca

La Casa de l'Ardiaca va ser construïda al segle XV pel Ardiaca Lluís Desplà, a partir de l'edifici del segle XII que era residència de la jerarquia eclesiàstica de l'Ardiaca. És un palau gòtic, adossat a l'antiga muralla romana, amb un claustre tancat per un mur en el qual s'obre el portal renaixentista. La resta d'obertures de l'edifici son d'estil gòtic flamíger.

Al segle XIX l'arquitecte Josep Garriga es va encarregar de la remodelació de l'edifici i el va unir amb la veïna Casa del Degà. També va convertir el pati interior en un claustre. En 1902, quan era seu del Col·legi d'Advocats, va ser reformat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner i el 1919 per Josep Goday. El ceramista Josep Roig crea les rajoles noucentistes que decoren la part baixa del pati i el passamans de l'escala l'any 1921.

El pati és un lloc tranquil i silenciós on només s'escolta el so de l'aigua, caient del sortidor de la font gòtica. Té forma de claustre, amb una escala que ens condueix a la romàntica terrassa superior. Al centre del pati hi ha una gran palmera que està en aquest lloc des de 1871. Diu la llegenda que ha crescut per sobre dels edificis per veure al seu amor, una altra palmera del claustre de la catedral, que es troba a l'altre costat de la carrer. El dia del Corpus Christi, la font s'omple de flors i se celebra el tradicional "l'Ou com Balla".

Si entrem a la planta baixa de l'edifici, podem veure un fragment de l'antiga muralla romana i dos arcs dels aqüeductes romans de finals del segle I aC. En la reforma de 1902, l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, va afegir una bústia a la façana renaixentista, amb una tortuga acompanyada de diverses orenetes. El va esculpir l'artista Alfons Jujol i representa a la justícia que vola molt alt, però que els procediments burocràtics la fan lenta com una tortuga.

Des de l'any 1921 la Casa de l'Ardiaca és seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat.

Afegeix un nou comentari