Vés al contingut
Palau de la Música

Palau de la Música Catalana, auditori modernista

El Palau de la Música Catalana, és una sala de concerts modernista construïda al solar que ocupava el claustre de l'antic convent de Sant Francesc. Creat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908 per l'Orfeo Català amb l'ajuda d'alguns dels millors artistes i artesans catalans del moment.

A partir de 1982 i 1989 es va realitzar una reforma dirigida per l'arquitecte Oscar Tusquets, afegint un edifici de sis pisos on se situen els camerinos, arxiu, biblioteca i sala de reunions. També es va obrir una plaça, gràcies a l'enderrocament de l'església de Sant Francesc de Paula. El mateix Tusquets, va realitzar a partir de l'any 2000 una segona ampliació, afegint una sala d'audició, un cafè a l'aire lliure i un restaurant.

En l'arquitectura de Domènech i Montaner destaca l'estructura de ferro que permet una planta lliure tancada per vidre. I la decisió de situar l'auditori en la primera planta. A la qual s'accedeix per impressionant escalinata. L'interior està revestit de ceràmica gairebé íntegrament, amb predomini dels motius florals de gran colorit.

L'escenari està presidit per un òrgan alemany de 1908, al que envolten dos conjunts escultòrics de Pau Gargallo amb referències la música catalana, amb un bust de Josep Anselm Clavé ia la música internacional amb una imatge de Beethoven i una altra de la Cavalcada de les Walquirias de Wagner.

El sostre, és una claraboia de vidre de forma rectangular de la qual sobresurt una campanya invertida, permet l'entrada de llum natural a la sala de concerts. Va ser realitzada per Antoni Rigalt i Blanch, amb vidres daurats al centre, envoltats d'altres en tons més suaus blancs i blaus que representen bustos femenins. A sobre de la graderia hi ha dos pegasos, esculpits per Eusebi Arnau. L'aforament de la sala de concerts és de 2049 persones.

Exterior, els principals elements de la façana lateral del carrer Sante Pere mès Alt són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica. Dins d'aquestes columnes es trobaven les taquilles originals i era l'únic accés al Palau fins l'any 1989. A la cantonada amb el carrer Amadeu Vives hi ha un grup escultòric de Miquel Blay. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana, amb columnes de mosaic. En el segon podem observar diversos bustos de músics realitzats per Eusebi Arnau.

Fins a la reforma de 1989, la planta baixa estava ocupada per les dependències de l'Orfeó, que tenien l'entrada pel carrer Amadeu Vives. En l'actualitat aquest espai, anomenat foyer, està ocupat pel bar.

Després de la reforma de 1989 l'entrada es realitza per una esplanada a la qual s'arriba des del carrer anomenada Palau de la Música des de l'any 2006. Sorprèn la façana lateral que Domènech i Montaner la va realitzar com si estigués a la vista, encara que estava totalment tapada per l'antiga església de Sant Francesc.

A la part esquerra es troba l'edifici de serveis, realitzat pels arquitectes Òscar Tusquets, Lluís Clotet i Carles Diaz amb una torre amb la base esculpida en forma d'una gran palmera. A la part dreta, sobre unes escalars es troba l'escultura dedicada a Lluís Millet que realitzo el 1991 l'escultor Jassans i l'entrada al restaurant del Palau.

La cantonada de la façana amb el carrer Sant Pere més Alt es resol a manera de proa com la façana antiga, representat en maó vermell i un baix relleu d'un arbre gegant. Tota la façana original recuperada s'ha cobert per una pantalla de cristall, amb el nom "Palau de la Música Catalana" gravat a les portes d'entrada.

Afegeix un nou comentari