Vés al contingut
Park Güell

Park Güell, obra de Gaudí en Barcelona

El Park Güell és un dels cinc llocs de Barcelona més visitat pels turistes, construït entre 1900 i 1914, està situat a la part alta del barri de Gràcia. L'empresari Eusebi Güell, inspirant-se en les ciutats jardí angleses, encàrrec a Gaudí construir una urbanització en un vessant de la Muntanya Pelada, situada a 4 quilòmetres del centre de la ciutat. S'inicia l'any 1900 i el 1903 ja estava finalitzats els pòrtics, les grutes, escalinata, el mur de tancament i els pavellons de l'entrada. Eusebi Güell i Antoni Gaudí es van traslladar a viure aquí, però només es va vendre una parcel·la de les 60 previstes. En 1914 s'abandona el projecte i l'Ajuntament de Barcelona Compra i converteix la finca en un parc públic el 1922. El 1984, la UNESCO ho declara Patrimoni de la Humanitat. Gaudí s'inspira en el Jardí de la Fontaine de Nimes i en els temples grecs i egipcis. Dissenya un complex residencial envoltat per un mur i accés controlat, amb àrees comunes, camins, passeigs i 60 parcel·les triangulars. Ple de simbolismes, pensats per Gaudí per recuperar els valors del catalanisme i el cristianisme.

Porta d'entrada i pavellons

El Park Güell està emmurallat. A la façana principal, Gaudí va construir un mur de maçoneria acabat per una cornisa de "trencadís" de ceràmica, amb franges vermelles i blanques i diversos medallons amb les paraules "Park" i "Güell". La reixa de l'entrada principal, mai va arribar a realitzar-se. L'actual es va instal·lar el 1964 i prové de la primera obra que Gaudí va projectar a Barcelona, ​​la Casa Vicens del carrer Carolines. A l'entrada del parc, el visitant té la sensació d'entrar en un món diferent, de formes fantàstiques. Plena de simbolismes i carregada de colorit l'entrada separa la ciutat exterior, industrial i massificada, del Park Güell, un lloc ple de tranquil·litat i vida sana.

El pavelló de l'esquerra estava destinat a l'administració de la urbanització, amb la recepció i una sala d'espera per a les visites. Està construït amb formes ondulades sense arestes, amb un gran torre que finalitza en una creu de quatre braços. Un element que Gaudí utilitza en altres edificis, que és, alhora, una creu i una rosa dels vents. Al costat de la torre hi ha una cúpula en forma de bolet, envoltada per una petita terrassa. El pavelló de la dreta estava destinat a ser l'habitatge del vigilant i la seva família. També inspirat en la naturalesa, està rematat per una cúpula amb una amanita muscaria. Per aconseguir major realisme, en aquesta cúpula, es van col·locar tasses invertides per simular les escates del bolet. La coberta dels dos pavellons simula les ones del mar i està recoberta de "trencadís".

L'escalinata

A la part dreta de l'escalinata, Gaudí va construir una cova amb una columna central cònica com a refugi per als carruatges, a la qual s'accedeix a través d'uns arcs parabòlics. Des de l'entrada, l'escalinata puja fins a la sala de les columnes. Té quatre trams i en tres d'ells hi ha cascades d'aigua. En una d'elles hi ha la figura més representativa del Park Güell, el drac, que funcionava com a sobreeixidor de la cisterna situada sota el mercat. El "trencadís" colorista que recobreix el drac és idoni per representar la pell escamosa de l'animal. Gaudí va afegir petits embalums, en forma de mitja esfera, per dotar-lo de més realisme. Abans de començar l'últim tram, hi ha un banc on descansar, situat de tal manera que a l'estiu està a l'ombra i a l'hivern li dóna el Sol.

El mercat
L'últim tram de l'escalinata ens porta a la sala hipòstila, inspirada en els temples dòrics grecs. Estava destinada a ser el mercat dels habitants del Park Güell. La sala es compon de 86 columnes dòriques. Tenen 6 metres d'altura i estan revestides de trencadís fins a 1,80 m. La coberta està formada per voltes semiesfèriques acabades amb trencadís. Aquestes columnes tenen l'ánima buida per portar l'aigua que es filtra a través de la sorra de la plaça i es canalitza per la voltes del mercat, fins a la cisterna que es troba sota el mercat. En quatre punts de la coberta Gaudí va substituir les columnes per quatre sols de tres metres de diàmetre que representen les estacions de l'any. Els sols estan envoltats per 14 rodelles d'un metre de diàmetre, que contenen hèlixs de diferents formes. Tant els sols com les rodelles són obra de Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. Jujol va trencar aquí amb el disseny geomètric del trencadís de les altres zones del parc i va elaborar una mena de "collage" creat amb tot tipus de materials. A la paret del fons del mercat existia una deu d'aigües medicinals que van ser comercialitzades amb el nom de "Sarva". En l'actualitat la font està desviada cap a la cisterna.

La Plaça
Abocada al mediterrani i la ciutat, la plaça està inspirada en les àgores de les polis gregues. De fet, en els primers plans Gaudí la va cridar Teatre Grec. La va dissenyar pensant en el punt de reunió on celebrar els actes del veïnat. Conté un dels elements més admirats del parc, el banc ceràmic de formes sinuoses. Es diu que és una serp mitològica o les ones del mar que des d'aquí es veuen. La decoració és obra de Josep Maria Jujol, que va emprar ceràmica de rebuig, rajoles, ampolles i peces de la seva pròpia vaixella. Barreja d'escultura, barana, mirador i banc està considerat una de les grans obres d'art del segle XX. S'accedeix per quatre accessos, dos a cada costat, que la comuniquen amb l'escalinata i el Camí del Rosari. Via principal del parc construïda sobre una antiga calçada romana.

Afegeix un nou comentari